Barcelona pot considerar-se un prototipus de ciutat mediterrània europea amb una llarga tradició urbanística. Com a tal ha seguit un procés específic de formació històrica, caracteritzat per la densitat i la compacitat de la forma urbana, l'evolució per l'extensió més que per la reforma, etc. Qualsevol història urbanística inclou necessàriament un resum de l'experiència territorial i urbana, i fa una atenció especial a les dimensions físiques de la ciutat que en condicionen el desenvolupament cultural i econòmic.
Aquest llibre se centra en la construcció de Barcelona, prenent com a base les operacions de planificació i els projectes urbanístics més importants, i nodrint-se de diverses fonts per les seves diferents fases. El seu desenvolupament urbanístic ha estat molt variat, fins i tot prescindint de les intervenciones reials o d'aristòcrates que hi han produït grans avingudes i parcs. L'escala local de molts del projectes contrasta amb les aspiracions cosmopolites que han convertit algunes d'aquestes intervencions en tan innovadores. Entre elles destaquen els grans projectes que s'han realitzat en ocasió d'esdeveniments molt especials, com l'Exposició Universal de 1888, l'Exposició Internacional d'Indústries Elèctriques de 1929 i els Jocs Olímpics de 1992.
Avui, al segle XXI, s'obren noves perspectives gràcies al nou marc institucional europeu i, particularment, a canvis en el sistema econòmic ara que entrem en una fase postindustrial, en què els mitjans ténen una importància creixent. És difícil determinar-ne les repercussions espaials, però la història de l'urbanisme a Barcelona mostra que ja ha superat les grans contradiccions als darrers segles.
