Hi ha espais que són expressió sintètica d’una ciutat, d’un temps, d’una cultura, d’un grup humà. Algunes places -les millors- aconsegueixen transmetre aquesta dimensió. Sovint parlen, de manera precisa i concentrada de la civilització que les ha construït.
Una plaça és un buit, i és precisament l’ús que s’adapta a aquest buit públic el que sovint li dóna sentit i fesomia. És per això que són importants els perímetres que la defineixen, l’arquitectura que dibuixa els seus perfils. Hi ha alguns usos, alguns moments, en què la definició d’aquest buit és el tema de màxim compromís urbà.
