publicacions> altres publicacions>Gran Via. Al límit> introducció
 

Gran Via. Al límit
Josep Parcerisa Á
lvaro Clua

Laboratori d'Urbanística de Barcelona .
Departament d'Urbanística i Ordenació de l Territori.
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Laboratori d'Urbanisme de Barcelona.
2018

ISBN 978-84-120180-9-7
133 pàgs.

 

 

 

 

 

 

 

 




L'exposició de 1888, a més de consolidar el primer gran parc de la ciutat, havia donat indirectament una embranzida definitiva a l'obertura de carrers de l'eixample Cerdà. D'aquesta manera s'anaven desdibuixant les línies de terme entre la ciutat central i els municipis del pla. Només nou anys més tard, el 1897, l'annexió a l aciuta de Barcelona de sis d'aquells ajuntaments va servir per donar a la polis una nova dimensió, procés similar al que Paris havia fet el 1860. 

 Els nuclis urbans que fins aleshores havien pogut desplegar-se amb molta autonimía, en endavant haurien de treballar més lligats perqué la distancia entre ells s'anava escurçant. És a dir, els respectius teixits urbans haurien d'estar més bens connectats per tal de fer possible la continuïtat dels serveis i l'articulació dels espais públics, carrers i places, i així garantir la més gran ciutat a la que el progrés abocava. I això volia dir, també, haver d'adoptar iniciatives que podien obrir conflictes locals els quals, però, s'ahurien d'enraonar desde la perspectiva del valor superior representat pel nou horitzó de la gran ciutat.