INTRODUCCIÓ
I. PROJECTAR El CREIXEMENT URBÀ: UN NOU AFER A LA BARCELONA DEL XIX
II. LA TÈCNICA DE L’ANACRONISME DELIBERAT
II.1. La recreació del projecte
II.2. La base suport: el lloc i els límits
III. LES ORDENACIONS MAJORS
III.1. L'ordenació d'Agueda Trilla. 1830
III.2. L’ordenació de Marc d'Olives. 1831
III.3. L’ordenació de Paula Pava i Galvany. 1836
III.4. L’ordenació d’Antoni Rabassa. 1836
III.5. L'ordenació de Joaquim Mas. 1840
III.6. L'ordenació de Francesc Alsina. 1843
III.7. L'ordenació de Josep Roselí. 1850
III.8. L'ordenació de Ramon Martí i Pau Vilaregut. 1860
III.9. L'ordenació de Manuel Torrente, Miquel Massens i Ramon Rabassa. 1861
III.10. L'ordenació dels hereus d'Esteve Joanich
III.11. L’ordenació de la propietat de l'Hospital de la Santa Creu. 1878-1883
IV. LA PARCEL·LACIÓ DE LES PECES MENORS
IV.1. Les parcel·lacions de Rosa Castelló i Galvany. 1802-1835
IV.2. La parcel·lació de Baltasar d'Espanya. 1806-1826
IV.3. La parcel·lació de Magí Ferrer. 1832
IV.4. La parcel·lació de Fèlix Casañas i Josep Andreu. 1838
IV.5. La parcel·lació de Salvador Rusiñol. 1839
IV.6. La parcel·lació de Francesc Xatart. 1834-1841
IV.7. La parcel·lació de Pere Castellet. 1843
IV.8. Les parcel·lacions de Joan Ferrer-Jacinto Sarriera i de Bartolomé Cortés-Tadeu Modolelí
IV.9. La parcel·lació de Felip Claramunt
V. EL TRENCACLOSQUES ENCAIXAT
V.1. Assaig de construcció d’un model de creixement heterogeni
V.1.1. El trencaclosques encaixat
V.1.2. L’ordre interior de les peces
V.1.3. Desordre dins l’ordre o la teoria de les vares imprecises
V.1.4. El moment «estructural»
V.2. La geometria: el temps inicial de la ciutat
VI. LA PARTICIPACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL O EL COMBAT PERMANENT CONTRA L’ENTROPIA URBANA
VI.1. La culminació del procés de disseny del sòl
VI.1.1. La incessant successió d'esmenes a la trama
VI.1.2. Els documents generals: el Plano Geométrico de 1873, el Plano General de Alineaciones de l'arquitecte Miquel Pascual (1889) i les Ordenances de 1872
VI.2. La construcció dels carrers i els serveis urbans
VII. EIS PRIMERS AGENTS DEL PROCÉS URBANITZADOR
VII.1. L’emfiteusi o els avantatges d'un sistema primitiu
VII.2. Els primers agents del procés d’urbanització
ANNEX 1. ANÀLISI GENERAL DELS ELEMENTS CONSTITUTIUS DE LA FORMA DEL SÒL ORDENAT
1. La parcel·la
2. L’illa
3. La trama viària
4. La plaça
ANNEX 2. ESTUDI REFERENT ALS TIPUS RESIDENCIALS DE PRIMERA OCUPACIÓ A LA VILA DE GRÀCIA (període 1800-1897)
1. Introducció. Caràcter residencial de la nova ciutat
2. Assaig de classificació tipològica
2.1. El tipus edificatori residencial sobre parcel·la de 30 pams d'ample
2.2. El tipus edificatori residencial sobre parcel·la de 45 pams
2.3. El tipus edificatori sobre parcel·la de 60 pams
3. Característiques constructives, compositives i de distribució
4. Edifici i parcel·la. L'illa ideal
ANNEX 3. CRONOLOGIA SUCCINTA DEL DESENVOLUPAMENT URBÀ DE LA VILA DE GRÀCIA AL LLARG DEL SEGLE XIX.
BIBLIOGRAFIA ESPECÍFICA I FONTS DOCUMENTALS
