Aquesta publicació és un resum del treball «Estudio del Ensanche Cerdà» encarregat per l’Ajuntament de Barcelona i finalitzat al mes de setembre del 1983. Conté els aspectes més rellevants de la discussió i dels gràfics elaborats. El seu objecte és aconseguir una divulgació del treball i actuar com a catàleg de les exposicions que sobre aquest estudi s’han fet a Barcelona al gener i febrer del 1984 i es presenten ara a Madrid, (abril i maig), amb el suport de la Dirección General de Acción Territorial y Urbanismo del M.O.P.U. L’estudi ha estat realitzat pel grup de treball del Laboratori d’Urbanisme de l’Escola Técnica Superior d’Arquitectura de Barcelona i busca interpretar la realitat urbanística de l’Eixample d’avui com una avaluació imprescindible per afrontar la seva conservació, així com la millora de les seves condicions actuals.
Els eixamples de les ciutats espanyoles com Barcelona, Madrid, Bilbao, San Sebastian, Valencia i tantes d’altres, han constituït el suport modern d’aquestes ciutats . La seva aparició se situa a la segona meitat del XIX als nuclis urbans de fort creixement i suposa un «model» d’expansió de ciutat del que participen majoritàriament les ciutats del Sud d’Europa (Milà, Turí, Atenes i un llarg etcètera), a diferència de les ciutats nòrdiques centreeuropees en les que el canvi cap a la ciutat industrial es produeix transformant radicalment l’estructura de la ciutat antiga ja existent. Entre els eixamples, el de Barcelona ha estat reconegut com a paradigmàtic: tant per la grandiositat del projecte dissenyat per l’enginyer Ildefons Cerdà, com per la pròpia construcció de la seva obra, que n’han fet d’aquest el centre d’atenció dels estudis de la història urbana moderna, al propi temps que l’han convertit en un autèntic gresol del desenvolupament i de la formació metropolitana de la ciutat de Barcelona.
De fet, l’estudi dels eixamples a l’actualitat, permet replantejar els principis que han orientat la construcció dels creixements més recents de les nostres ciutats: ens posa en contacte amb els instruments pioners de la Urbanística moderna que van buscar un traçat dels carrers l’aparició de la forma general de la ciutat i van confiar en l’ordenança de l’edificació com a element mediador de l’arquitectura fraccionada de la ciutat i com a instància resolutòria dels conflictes entre operadors privats. Al seu torn, l’observació acurada d’aquests fragments tan vius de la ciutat històrica, obliga a considerar problemes que es manifesten a les àrees centrals, però la seva repercussió s’extén a l’entitat urbana en el seu conjunt. El centre modern es presenta avui encara- en la majoria dels casos- com una peça plena d’atractius i rica de possibilitats. I amb això l’experiència d’aquests estudi sobre l’Eixample de Barcelona torna a posar de relleu la grandesa del projecte de Cerdà, la rigorositat de la seva execució i el seu enorme potencial futur.
