publicacions> altres publicacions>RE-MIX. Paisatges urbans productius> introducció
 

RE-MIX. Paisatges Urbans Productius
Alvaro Clua, Carles Crosas

Laboratori d'Urbanística de Barcelona .
Departament d'Urbanística i Ordenació de l Territori.
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona.
Laboratori d'Urbanisme de Barcelona.
2018

ISBN-978-84-949009-1-4
233 pàgs.

21x25cm

 

 

 

 

 

 

 




 
 A l’Àrea Metropolitana de Barcelona hi ha més de 4.000 ha de sòl d’activitats econòmiques i productives repartides en més de 150 polígons. Estudis recents estimen que només un terç d’aquest sòl estaria en condicions òptimes o en ple rendiment, el que suposa més de 1.000 Ha amb aptituds, si no amb urgències, de ser transformades.


La regeneració dels espais productius és una qüestió prioritària, ja no només a l’àrea de Barcelona, sinó de manera més general, a la metròpolis contemporània. Ciutats d’arreu veuen desaprofitar importants extensions concebudes per un tipus d’activitats productives que han anat canviant o que ja no hi són. La recent crisi econòmica i l’estructural “deslocalització” empresarial cap a països emergents són dos factors addicionals que situen l’atenció sobre el futur dels anomenats “sòls” industrials.


En èpoques recents de bonança econòmica es va entendre que el progrés de les nostres ciutats passava precisament per reconvertir progressivament els sòls industrials en nous espais per la residència. Antics complexos fabrils en emplaçaments privilegiats s’han anat “integrant” a la ciutat al llarg dels anys, esborrant-los totalment o reduint-los a uns pocs vestigis que adornen modernes ordenacions residencials.


La indústria s’ha associat a quelcom tan necessari pel progrés econòmic com nociu des d’un punt de vista ambiental (contaminació, soroll, perill...) i per tant, l’objectiu de desplaçar-la allà on és menys molesta ha estat sovint una solució plena de bones intencions.
L’especialització funcional del territori, inspirada en el ideals de l’urbanisme modern, és i ha estat una moneda de doble cara.Per una banda, ha evitat incompatibilitats i conflictes que faciliten el funcionament de la complexa màquina metropolitana. Però per l’altra, ha creat alhora espais monofuncionals de poca intensitat urbana, seguint un patró que s’estén arreu.

Per tot això, avui ens referim a la zonificació urbana com una pràctica caduca i superada. Però, és possible també la barreja dels components urbans quan ens referim a les àrees productives especialitzades? Són les grans dimensions i les rígides demandes dels espais productius més flexibles del que podria semblar a priori? Són la mixticitat i la diversitat funcionals mantres Universals que podran resoldre els mals de la monofuncionalitat urbana imperant?


En els darrers anys, algunes d’aquestes qüestions han estat explorades a través d’alguns casos concrets en els tallers d’urbanisme de l’ETSAB. La creixent consciència ambiental i la necessitat de construir un entorn més sostenible ens guia a discutir com refer la ciutat sobre si mateixa, i en aquest propòsit, els antics espais industrials esdevenen un excel·lent laboratori d’experimentació.


Les formes urbanes relacionades amb les activitats productives, i ja no diguem amb les activitats econòmiques, han canviat molt. Els anomenats “polígons industrials” han derivat cap a un ventall de tipologies diferenciades i prou riques, que incorporen segons els casos comerç, oficines, logística, petits tallers, etc. En funció de quina sigui la naturalesa dels seus components, els nous polígons d’activitat tenen un grau de rigidesa a la transformació diferent, així com una capacitat de combinatòria amb la resta de la fàbrica urbana també variable:
amb la residència, els equipaments, etc.


La imatge estereotipada del moviment pendular diari entre el lloc de viure (la ciutat residencial) i el lloc de treballar (el polígon industrial) es dóna ja per superada i la necessitat d’economitzar moviments (principalment amb vehicle privat) fa imprescindible superar l’atàvica separació entre els espais productius de la ciutat residencial.