ÍNDEX GENERAL
INTRODUCCIÓ. Agraiments.
Capítol I. L’ombra del pla és allargada
1. Tres dimensions de l’Alameda, tres trinxeres de Màlaga
Els primers moviments. Alameda i Aduana
Enroc. Alameda I Parque
El fracàs dels tirants. Alameda i Marques de Larios
2. El riu, una frontera aspra
Una idea en to menor. L’Eixample Pérez de Rozas
Emilio de la Cerda i el desviament del riu
El programa de Grandes Reformas de 1924
El Pla Rubio en versió de l’eixample
La versió Rubio-Palacios
3. Una altra mirada. El Pla de José Gonzalez Edo de 1951
Esmolat per dins, dúctil per fora. Visita comentada al projecte de centre
“Edificación ordenada”, un cert laconisme
4. Quan les qüestions de fons són de forma
L’escala d’un nou consum
El polígon Prolongación de la Alameda
5. Paisatges per després de l’Alameda
Pla General de 1971, invisible
La figura es confia al mètode. El PG de 1984
Teatinos contra la prolongació infinita
Capítol II El preu dels prejudicis
1. Granada la bella i la resta
“Una ciudad ha de gastar ideas”
Completa i versátil. Els darreres i les portes
Embovedado i esbotzament, Reyes Católicos i Gran Via
Els tramvies de la Gran Via
2. Els dos plans de Gallego y Burín
El Camino de Ronda (1930) dels 7 als 25 mts d’ample
Un Pla per a l’ordenació del Camino de Ronda. L’Anteproyecto de Alineaciones de 1943.
Tot semblant però tot més empastat. El Pla de 1951
3. Les ordres de l’Alcalde i les ordenances del 49
Tomben la Manigua Baja
Com es compleixen els plans
El camino de Ronda entra en càrrega (1963 – 1975)
4.Teoria i pràctica de la programació del sòl (1963 – 1981)
Què es coia als gavinets de l’administració central
L’itinerari dels tràmits. Tres plans parcials
5. El segrest ideològic dels horitzons
Un assumpte enverinat
Capítol III. Fundació i declinaciobs d’una forma general
1.Un pla amb una idea
La plaça circular i el Pla Pujol (1922)
2. Els tres edificis que dressen el centre
La comoditat de les inèrcies
L’Escola del Treball i la Casa-Bloc de J.Mª Monravá
L’arquitectura que adjectiva el lloc. L’edifici pel Govern Civil d’Alejandro de la Sota
3. Escenaris a l’orígen de la Tarragona moderna
La Rambla Nova i els assumptes militars
Els estrips interiors. La Marina i la Pedrera
Conseqüències de la hipòtesi Estación Central
Mansana i repetició. L’Eixample Salas i les “idees familiars”
4. Ponts i tangències i una nova dimensió
Límits eficaços
Dues imatges definitives del primer PG de 1960
5. Una ciutat a dues velocitats
Encara el PG 60; un pla sense escales de descomposició
Les misèries del mercat interior i els polígons irrellevants
El polígon Oeste, 25 anys d’evolució i invariants
Un mosaic iconoclasta al capdavall de la Rambla
Radials i concèntrica. Un Pla Parcial del PG 73
Les solucions del Pla Cantallops, el millor combinat
Capítol IV. Elogi de la Discriminació
1. El protagonisme dels grans engranatges
Problemes ferroviaris de La Corunya
L’Estat intervencionista. Lavedra i Elviña
Una disposició de la comarca. El Polo Industrial
2. “Como siempre y una vez más en el punto medio está la virtud”
Antecedents del Plan d’Alineaciones de 1948
L’erosió del relleu. El parc de Santa Margarita, abans i ara
Les rondes concèntriques, amb calçador
Els clarobscurs de la construcció de rondes (48-66-75)
3. La composició de compromisos
Una tècnica per defecte. El Pla General de 1966
El Pla Parcial Plaza del Espino i la “Urbanización 67”
4. Idees contra tota alineació. Cesar Cort, 1945
Gran Via i “via-parque”. Composició de l’avinguda Lavedra
Completar el centre. La Fábrica de Tabacos i la “manzana 600”
La predilecció per la disparitat. Les ordenances de cada mansana
5.Quaranta anys per Elviña (1945-1985)
Un manuscrit del 1961 als arxius de l’antiga DGU
Una visita a Elviña el 1990
Capítol V. La ciutat central i la urbanística de reforma
1.El carrer Jaume III, del projecte a l’obra
Accidents i distincions de la ciutat murada
El projecte de reformes sorgit del concurs de 1940
Pedro Bidagor, “arquitecto-informante”
EUSA i l’obertura del carrer Jaume III
2. Reformes que havien modernitzat Palma al segle passat
Els episodis que encadenen la ciutat alta (1833-68)
La posició de les estacions
Projectes de reforma que precedeixen la d’Alomar
3. El Pla d’Eixample Calvet i la continuació Alomar
L’extensió tractada com part forana
Pere d’A. Peña (1868) i la continuïtat de les rondes
El Gran Paseo de Ronda és la gran escala
La “zona de extensión” del Pla 1943, extrarradi
4. La forma de la badia
El punt de vista exèntric de Bennassar, 1917
El passeig Marítim fins Portopí (1946-58)
La banda del Molinar de Llevant, sempre d’esquenes
Les estacions i el by-pass. El parc de la mar, “inevitable”
5. Preocupacions i evolucions dels plans generals
1973, Ribas Piera. Una nova verticalitat
El passeig Marítim i el passeig de Mallorca
Conclusions
Bibliografia general, específica i altres referències
Fonts de les il.lustracions. Abreviacions
