publications> UPC-LUB books > La urbanización marginal> introduction
 

La urbanización marginal
Joan Busquets i Grau

Edicions UPC, 1999
ISBN: 8483013258.
ISBN-13: 9788483013250 (2000)
256 págs.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La tesi d'en Joan Busquets trenta anys després:
El projecte del procés

         Quan l'any 68, vàrem dirigir-nos al Col·legi d'Arquitectes per demanar una Beca de Recerca sobre "la urbanització marginal a Barcelona" tan sols la bona fe dels que ens escoltaven i la cara de bons nois dels que la demanàvem, podia justificar la decisió de concedir-la. I, no obstant, d'aquelles 300.000 ptes. van sortir conseqüències i resultats imprevisibles. El grup del Laboratori d'Urbanisme s'havia constituït de poc, i la feina començada com estudi d'aquelles zones de "no ciutat" -però que reflexaven tan bé l'esforç urbanitzador de la gent més pobre que "buscava ciutat", i també les limitacions gravíssimes dels mecanismes oficials del planejament establert- podia trobar en aquella mínima ajuda, l'esquer per entestar-se de ple en l'anàlisi i l'observació urbanística. La crítica teòrica i la crítica sociopolítica s'hi trobaven alhora, separades, però ben presents en el tema. I la voluntat d'arrencar una reflexió sobre la ciutat, al marge de les propostes de volumetries i paràmetres que dibuixaven els plans parcials, i de les zonificacions i taques dels plans d'ordenació de més escala, descobria en la modesta creació de ciutat real de les "corees" -feta de maons i d'uralites, però amb consciència molt concreta del que va de la idea a l'execució- un camp ple d'ensenyaments i de paradoxes.

         Mentre com a arquitectes bramàvem contra l'ordre urbà esbombat per l'especulació, com a urbanistes volíem una nova lògica, un punt de partida radicalment diferent que ensenyés la ciutat com a fet viu i dinàmic, com a procés continu, fora de la fixació interessada d'edificabilitats, i de traces com simples definicions de quantitats a repartir o negociar.

         El procés urbà, la gran moguda: entendre que el seguit de situacions en què la construcció urbana es realitza, és més important que el resultat mateix, perquè de resultat final, en definitiva, no n'hi ha. "Panta rei", Heràclit urbanista. El com es fa és tant com el que es fa, el temps és la forma de l'espai, i la ciutat -a trossos, per parts, de fragments, sense "lloc"- és un territori en transformació i no una figura acotada.

         Tot això va ser en Busquets qui, de forma més precisa, analítica i minuciosa va demostrar-ho. I també ell qui més rigorosament ha sabut utilitzar-ho. El seu treball sobre "les corees de Barcelona", es publica ara en versió polida, però ha estat durant més de vint anys, en forma de modestes monografies universitàries, text de referència per a estudiants i estudiosos de tot arreu.

         La mirada explorativa de l'anàlisi de Busquets sobre el procés constructiu descobreix la importància dels temps de l'edificació, no pas com un moment puntual, sinó com una evolució quasi contínua que impedeix pensar la ciutat com una imatge fixa. La implicació del temps financer -tot i que referit a economies ben minses- ens ensenya les fortes conseqüències d'escala que sobre la forma urbana resulten del tamany dels operadors econòmics. L'estructura de la promoció, com se'n diria en termes més tecnocràtics, és vista als barris autoconstruïts de Barcelona, amb una radiografia que bé ensenya com mirar igualment l'actuació en el temps i en la forma, dels promotors d'avui a l'Eixample, a Gallecs o a Diagonal-Mar.

         Molts estudis del creixement urbà a grans ciutats d’Amèrica Llatina, de Portugal, d'Itàlia, Grècia i d'altres països mediterranis, han pres dels treballs d'en Busquets la seva arrancada teòrica. Els "abusivi" a Roma, o els "clandestinos" de Lisboa, estan potser entre els fenòmens on, a més, Joan Busquets ha intervingut, no sols amb els seus principis, sinó també com a consultor i projectista.

         Perquè és en les polítiques del sòl i d'urbanització on la tesi que ara reeditem ha demostrat la seva transcendència més pràctica. El descobriment de les lògiques parcel·làries en relació als processos constructius -econòmics- i la comprensió del procés urbanitzador -construcció progressiva de serveis, carrers i xarxes-, ha ensenyat a lligar com un fet únic, però dilatat en el temps, la construcció material de la ciutat. Construcció que ho és tant de fonaments, parets i sostres, com de terraplens i desmunts viaris, clavegueres i conduccions, voravies i asfaltats, fanals i arbres de carrer.

         Són prou conegudes les aplicacions utilíssimes que d'aquests raonaments va fer el propi Busquets en la seva actuació als barris de St. Josep i d'altres, alguns dels quals es recullen en aquesta mateixa edició. Però per sota d'aquestes exemplars experiències, cal reconèixer el valor seminal d'una visió integral del procés urbà com a procés constructiu que després, junt amb moltes altres contribucions teòriques arreu del món, ha configurat el corrent d'idees capaç de treure la planificació urbana del fixisme administratiu del zoning i de l'esquematisme dels sistemes generals a que es reduïa (i en bona part encara es redueix).

         Sobretot, però, cal destacar en els treballs de Joan Busquets l'òptica bifocal en què sempre mira la ciutat, i que en constitueix, potser, la seva aportació personal més significativa. Aquelles coses petites que importen a la ciutat gran, són el seu camp d'atenció. La insistència, per tant, i dit d'altra manera, a descobrir que sota la gran estructura hi ha fils menors, a vegades molt fràgils, que són imprescindibles per teixir les grans tapisseries. Aquesta actitud telescòpica, atenta i acurada, està sempre present a la feina d'en Busquets, i l'ha emprada a molts diferents camps d'actuació.

         La feina feta als anys en què la ciutat de Barcelona va aprofitar-se de la seva visió com director de d’urbanisme municipal, els seus cursos a l'Escola d'Arquitectura, l'assessoria que manté a tantes ciutats d'Europa i d’Amèrica Llatina, respiren sempre aquest esforç per combinar escales diferents de pensament i d'anàlisi.

         Reeditar doncs aquest clàssic de l'anàlisi urbana moderna, feta a Barcelona, de cara a tot el món, no és sols un acte de justícia acadèmica, sinó també una obligació d'actualitat teòrica i metodològica per substanciar el debat de la ciutat contemporània, cada cop més impotent de traspassar l'epidermis de les imatges.

 

Manuel de Solà-Morales
març de1999