publicaciones> otras publicaciones> Treballs sobre Cerdà i el seu Eixample a Barcelona> introducción
 

Treballs sobre Cerdà i el seu Eixample a Barcelona / Readings on Cerdà and the extension plan of Barcelona

Laboratori d'Urbanisme de Barcelona

Ajuntament de Barcelona
MOPU Direccion General de Acción Territorial y Urbanismo. 1992
ISBN 8476095171
393 pàgs.

 

 

 

 

 

 

 

      Aquest llibre comprèn una sèrie d’escrits sobre Ildefons Cerdà i el seu Eixample que si bé tenen un origen divers reforcen d’una manera singular el seu important abast per a la teoria urbanística, en general, i per al desplegament urbà de Barcelona, en particular.

      Es donen, al mateix temps, un seguit de circumstàncies que fan especialment interessant aquesta conjuntura: d’una banda el devessall de documents sobre el treball de Cerdà que s’han anat trobant en diferents fonts i arxius —en especial els dipositats a l’Arxiu d’Història de la Ciutat gràcies a la cessió del Col·legi d’Enginyers de Camins i la documentació retrobada l'Archivo General de la Administración Pública Española d’Alcalà de Henares a l’any 1987, que és objecte d'una publicació paral·lela fruit de la col·laboració de l’Ajuntament de Barcelona i el Ministerio de Administraciones Públicas—; i, de l’altra, constatem que en les dues últimes dècades presenciem una valoració creixent de l’Eixample com a paradigma dels espais centrals europeus. Aquesta condició és apreciada tant pels seus propis residents i usuaris com pels visitants que rep la nostra ciutat. L’Eixample ha esdevingut un símbol d’identificació per als barcelonins i s’expressa amb una força espectacular.

       En aquest marc de referència han augmentat considerablement els estudis i treballs sobre el projecte Cerdà i el seu desenvolupament a Barcelona. En el llibre que teniu a les mans s’hi veu palesa l’evolució de les línies de treball sobre aquest tema durant els darrers vint anys, i en sobresurten, representades en el llibre: el valor iniciador de Fabià Estapé, responsable de l’edició de la Teoria General de la Urbanització a l’any 1967; la tasca constant realitzada per Salvador Tarragó per Arturo Soria des dels treballs a QUADERNS D'ARQUITECTURA i URBANISME al 1970 i a l’Exposició a la Universitat al 1975; i la línia de recerca dirigida per Manuel de Solà-Morales, del Laboratori d’Urbanisme, amb les publicacions iniciades el 1972.

      El llibre recull, així mateix, diversos treballs recents sobre la nova documentació, i també sobre el desplegament de l’Eixample en si mateix: la implantació d’un projecte d’aquesta magnitud, que ha tardat més de cent anys a consolidar-se del tot, obre una hipòtesi de recerca de gran interès. Entre els articles hi ha diferents treballs duts a terme als darrers anys.
 
      El llibre té un format de reader que recull un bon ventall d’iniciatives, no es tracta pas d’un format tancat com ho serà el llibre facsímil de Cerdà. Hi ha treballs en curs i d’altres ja realitzats que es poden incorporar a aquesta constel·lació de petites estrelles creades per l’interès envers el gran esforç col·lectiu que ha estat l’Eixample en aquesta ciutat.

      De la lectura del llibre hom espera rebre tribut d’admiració a la tasca de Cerdà dels qui han anat participant en aquest procés, que s’ha condensat en una de les peces més interessants de l’urbanisme modern a Barcelona.

      Es vol deixar consignar l’agraïment a les persones que han col·laborat amb el seu treball en la redacció dels articles, com també als qui han donat un suport institucional en aquesta iniciativa, entre els quals cal fer-hi constar: Pasqual Maragall, alcalde de Barcelona, que amb gran interès ha impulsat la publicació; el malauradament desaparegut Josep-Maria Serra-Martí, regidor d’Urbanisme, que també hi va posar una part del seu generós impuls; i el tinent d’alcalde Lluís Armet, que n’ha auspiciat el procés final. Per la banda del CEHOPU Juan Zumárraga, el seu director, va donar suport al projecte des del primer moment, amb el vist i plau de Felipe Martínez, president de CEDEX.

      En la part de producció material cal agrair l’esforç fins que ens va deixar, de Maria-Aurèlia Capmany i de Joan Fuster i Sobrepera, com a responsable de la Regidoria d’Edicions i Publicacions, i d'una manera especial a Montserrat Ferrer, i a Manuel Tuñí de l’Àrea d’Urbanisme.

       En la cessió de material cal agrair a l’Institut Municipal d’Història de l’Ajuntament l’accés als plànols de Barcelona i del Llegat Cerdà.

       A l’antic director de l’Institut Municipal d’Història, senyor Jaume Sobrequés, el qual possibilità que per primera vegada es pogués consultar els plànols d’Ildefons Cerdà.

      A Manuel Rovira i Solé, de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona, que ha facilitar la consulta i reproducció dels documents de Cerdà.

      A Josep Oriol Gausà i a Victòria Mora, director i conservadora, respectivament, del Llegat Cerdà del Museu d’Història de la Ciutat de Barcelona.

     Al capità general de la Región Militar Pirenaico Oriental i al tinent coronel de la Jefatura de Ingenieros, que han facilitat la reproducció del Plànol topogràfic d’Ildefons Cerdà.

     A la junta de l’Ateneu de Barcelona i d’una manera especial al senyor Herce per permetre la fotografia del quadre de Cerdà.

     A la Biblioteca de la Universitat de Barcelona i a la Biblioteca de Catalunya, per permetre la consulta i reproducció de documentació.


Hivern 1991
Laboratori d’Urbanisme de Barcelona (U.P.C.)

J. Busquets, M. Corominas, X. Eizaguirre i J. Sabaté