publicacions> altres publicacions> Projecte Perifèria Barcelona> introducció
 

Projecte Perifèria Barcelona

Edició: Josep Parcerisa /
Maria Rubert

ETSAB . UPC . Laboratori d'Urbanisme, 1998
ISBN 847653681X
114 pàgs.

        Al Laboratori Internacional d'Urbanisme "Projectar la perifèria" que a la primavera de 1991 vam iniciar a Barcelona, i que hem repetit per quatre anys, vàrem intentar una aproximació de projectes i idees aplicades a les perifèries de diverses ciutats europees, no entenent-les negativament com a degradació de la ciutat central, sinó ben al contrari com a territoris actius del possible projecte contemporani de metròpolis.

         Està clar que en aquest plantejament partim d'una actitud positiva sobre les perifèries urbanes. No tan sols això, també de la convicció que es tracta d'un tema prioritari en l’immediat futur de la ciutat europea. Però la perifèria volem veure-la com una dada concreta, com un indret de característiques físiques precises, d'indiferències i identitats, de formes i distàncies, materials i moviments. No és molt fàcil. El fet que la majoria dels tallers, escollissin per al treball problemes de perifèria molt determinats per fragments de la ciutat preexistent, mostra la preocupació dels seus responsables per una actitud terapèutica, tot i que apreciativa de les oportunitats projectuals dels indrets escollits.

         Però "projectar la perifèria" és parlar d'una idea que no necessàriament coincideix amb el camp geogràfic de la perifèria existent. Projectes de perifèria poden fer-se, sí, per a recuperar les malfetes perifèries preexistents, però també per crear-ne altres valides "ex-novo". I fins i tot hi ha projectes perifèrics a dintre de les ciutats centrals o projectes perifèrics sense indret, "atòpics"(6).

         Doncs si les imatges plàstiques del perifèric abunden ja com a fet estètic ¿no té sentit imaginar propostes urbanístiques, social i arquitectònicament positives d'aquests fenòmens sense necessitat de "recórrer" o "monumentalitzar" l'existent? Hi ha cap nou pensament d'integració entre edifici, terra i accés que faci paisatge i lloc a la vegada? ¿Ha de ser la idea de fragment per força autojustificativa, o podem crear fragments amb sentit estructural de més ampli abast? La "repetició sense concepte" de què parla Deleuze, ¿no pot substituir-se per una "diferència sense repetició"?

         Durant els seminaris del Laboratori, varies ideés van aparèixer amb certa força inicial. Per exemple, treballar amb el concepte de "resistència" material (Collovà) donada per traçats, arquitectures i límits topogràfics preexistents que defineixen en els seus diferents graus de duresa, les formes pròpies de la perifèria diferents de les de la ciutat ordenada. O la idea de "destrucció de l'indret" (Miralles), també definint la perifèria com quelcom que està en la matèria física d'un indret històricament determinat però sobre el que s'ha d'actuar a la contra, esborrant. Afrontant com a "monument" o "nínxol" (Juel Christiansen) el tractament dels indrets no urbans o no transformats en el sentit clàssic. Mentrestant, altres tallers (A. Geuze-A. Wall, L. Semerani-G. Tamaro, Heink Doll-Mecano, Wolf Prix-Himmelblau) plantejaven separar el circumstancial del perifèric a través d’un salt a escales més grans dels models i mecanismes de projecte Manuel de Solà-Morales.