publicacions> llibres UPC-LUB > Els polígons de Barcelona> índex
 

Els polígons a Barcelona Amador Ferrer i Aixalà 

Edicions UPC, 1996
ISBN 8483011972, 9788483011973
196 págs.

 

 

Presentació de Manuel de Solà-Morales

INTRODUCCIÓ
I. Barcelona, 1950-1 975: els anys del desenvolupament
II. El polígon, mecanisme de gestió i unitat de projecte

I. LA QUANTITAT EDIFICADA: POLÍGONS D'HABITATGES VERSUS DENSIFICACIÓ DE TRAMES URBANES
1. Pes relatiu dels polígons d’habitatges respecte al creixement urbà comarcal
1.1. Quadre de característiques: mètode i fonts
1.2. Quantitat de sòl ocupat pels polígons
1.3. Capacitat en nombre d’habitatges i incidència en el parc comarcal
2. Polígons d’habitatges i densificació de les trames urbanes
2.1. Creixement demogràfic i evolució del parc d’habitatges
2.2. Estructura d’ocupació i evolució de les trames urbanes comarcals en el decenni 1960-1970
2.3. Els nous desenvolupaments urbans i la competència del procés de densificació de trames urbanes existents

II. LA PROMOCIÓ I EL MARC NORMATIU I INSTITUCIONAL: ETAPES HISTÒRIQUES
1. Els grups de cases barates de la dictadura de Primo de Rivera (1921-1929)
1.1. Política d’habitatge de la dictadura
1.2. El Patronat de l’Habitació de Barcelona i les seves realitzacions
2. Els polígons oficials a la postguerra immediata (1939-1952)
2.1. El nou marc legal i institucional
2.2. Les primeres intervencions a Barcelona
3. Els anys cinquanta (1): Obra Sindical del Hogar (1952-1 960)
3.1. L’Obra Sindical del Hogar
3.2. Els polígons d’habitatges a Barcelona fins al Plan de Urgencia Social
4. Els anys cinquanta (II): la Ley de Urgencia Social (1957)
4.1. El Plan de Urgencia Social de Barcelona
4.2. El Plan de Urgencia Social i la nova escala de la ciutat
4.3. Cap a un prototipus de polígon
5. Els polígons d’iniciativa privada dels anys seixanta (1963-1 970)
5.1. La nova Llei de Viviendas de Protección Oficial i el Plan Nacional de la Vivienda 1961-1976
5.2. Els nous promotors: caixes d’estalvis, cooperatives, immobiliàries
6. Polígons públics i absorció del barraquisme a la segona meitat dels seixanta (1965-1 972)
6.1. El Pla de la xarxa arterial (1963) i la consolidació de la Barcelona metropolitana
6.2. El Plan de Supresión del Barraquismo de la Comissió d’Urbanisme de Barcelona
6.3. Els polígons: les Unidades Vecinales de Absorción (UVA)
7. Les grans promocions de la dècada dels setanta.

III. TRANSFORMACIÓ DE LA PERIFÈRIA I FORMACIÓ DE L’ÀREA METROPOLITANA
1. Posició dels polígons respecte a la geografia de l‘àrea barcelonina
1.1. Situació topogràfica
1.2. Les condicions geomorfològiques dels emplaçaments
2. Posició territorial i relació amb el creixement metropolità
2.1. Tipificació de la posició urbana en el temps
2.2. Posició respecte als accessos generals
3. Les infraestructures generals d’accés i les àrees d’habitatge massiu
3.1. Evolució dels accessos a la ciutat i transformacions urbanes de la perifèria
3.2. Relacions entre les infrastructures d’accés i les àrees d’habitatge massiu
3.3. Àrea d’estudi: el sector Llevant
3.4. L’esquema radial i la seva consolidació a la Barcelona dels seixanta
4. Intervenció pública i transformació de la perifèria
4.1. Perifèria urbana i àrees d’habitatge massiu: les esquenes urbanes
4.2. El creixement per parts a la perifèria de la ciutat
4.3. Àrea d’estudi: el sector Nou Barris
4.4. La contribució dels polígons al desenvolupament urbà per corones concèntriques
4.5. Intervenció pública i creixement metropolità

IV. LES FORMES DE GESTIÓ I EIS MECANISMES DACTUACIÓ
1. Introducció
2. Primer període. L'experimentació de noves tècniques en petites intervencions
2.1. La gestió del Patronat de l‘Habitació de Barcelona (1927-1945)
2.2. Els polígons de la postguerra immediata
3. Segon període. L'actuació per polígons: preparació del sòl i subhasta de solars
3.1. La gestió de la Comissió d'Urbanisme de Barcelona
3.2. Cas d’anàlisi: el polígon Sant Martí
3.3. La gestió del Patronat Municipal de l’Habitatge de Barcelona
3.4. Els primers polígons de la iniciativa privada
4. Tercer període. Concentració de la gestió i desvinculació de la urbanització i de l‘edificació
5. L'evolució de la forma de gestió: resum i conclusions

V. ELS ELEMENTS DE PROJECTE
1. Introducció
2. El disseny del sòl
2.1. El parcel·lari i les directrius territorials
2.2. Els models d'ordenació interna
2.3. Els espais urbans en els polígons: una valoració
3. La xarxa viària interna
3.1. La forma d‘accés
3.2. La forma de la xarxa viària interna
4. Els equipaments col·lectius
4.1. L’estàndard urbanístic
4.2. La nucleïtzació interna
4.3. El centre cívic
4.4. Els equipaments i les activitats col·lectives com a criteri d'ordenació interna: conclusió
5. L'edificació
5.1. El coeficient d’edificabilitat
5.2. La densitat
6. El tipus edificatori: concepte de tipus
6.1. Els tipus arquitectònics en els polígons de Barcelona
6.1.1. Primera fase. Adaptació de tipus edificatoris procedents d'altres formacions urbanes
6.1.2. Segona fase. La formació d’un tipus edificatori propi
6.2. La normativa en la definició de l’habitatge
6.3. L’habitatge, el tipus edificatori i el tipus d'ordenació urbana


BIBLIOGRAFIA