La recerca posa de manifest, successivament, la importància relativa dels polígons en relació amb els processos de densificació urbana, les característiques pròpies de la promoció en cada etapa històrica i les transformacions paral·leles de la perifèria barcelonina. També se centra en l’anàlisi específica dels mecanismes de gestió i dels elements projectuals. És notori que l'aportació dels polígons a Barcelona, com també a les ciutats espanyoles, va ser jutjada molt críticament. Però les dificultats del moment i les insuficiències de molts projectes concrets no podien desacreditar en cap cas els mecanismes de gestió i la projectació unitària de peces de ciutat. L'experiència de Barcelona ens mostra com el polígon continua essent el paradigma del urbanisme projectat i el camp d’experimentació per excel·lència de les teories urbanes.