publicacions> altres publicacions> Les formes urbanes del litoral català> introducció
 

Les formes urbanes del litoral català

Joan Busquets,
Miquel Domingo,
Xabier Eizaguirre,
Antonio Moro,

Diputació de Barcelona.
Juny, 2003
124 págs.

 

 

Representar és una forma d'aprendre a pensar

Aquest llibre pretén representar el litoral català des d'una determinada comprensió de la seva realitat actual i la seva evolució recent.
El territori s'hi expressa no solament com a marc físic (una pell, uns volums...), sinó com un espai profund, subjecte a la transformació i amb grans potencials per establir-hi noves relacions socials.
Aquesta forma de representació suposa en certa manera uns mapes mentals que, tot i entenent-ne la complexitat, donen prioritat al coneixement racional de la realitat física, però també a les seves implicacions en el context econòmic més general. Podríem dir que, des del punt de vista dels arquitectes -o almenys d'aquest grup de treball-, és aquesta representació la que dóna noves perspectives a un fet territorial tan interessant com difícil de comprendre.
D'altra banda, és clara la tendència del model urbanitzador del sud d'Europa, que decanta les dinàmiques majors cap al litoral i, moltes vegades, posa en crisi les condicions mediambientals naturals, confonent força vegades l'expansió urbana amb la destrucció del territori. Entendre aquest fenomen amb els instruments dels arquitectes - és a dir, amb la representació de la ciutat i el seu territori- permet que els futurs professionals coneguin aquesta realitat, els quals probablement tindran coses a dir en aquest context.
Ens podrem preguntar pel sentit d'una representació disciplinar o esbiaixada en moments en què disposem de tècniques cartogràfiques potentíssimes, capaces de sistematitzar grans allaus d'informació en temps relativament reduïts. Sabem que el coneixement científic s'alimenta sempre d'hipòtesis que ens permetenavançar, però, malgrat això, no podem escapar de les convencions d'interpretació.
Com s'ha dit, el realisme és una il·lusió perfecta, però per comprendre la realitat necessitem definir aquestes il·lusions i crear-les.
En aquesta línia, el llibre recull un esforç per representar aquesta realitat complexa d'unes determinades maneres no úniques o exclusives, amb el doble afany de demostrar-ne la diversitat i de desvetllar-ne algunes relacions espacials desconegudes, que aquest mètode permet posar en relleu. Qui observi el llibre en la seva globalitat podrà entendre la riquesa de situacions urbanes i territorials d'aquest nou atles de LES FORMES URBANES DEL LITORAL CATALÀ. Qui obserbi cada full podrà reconèixer tècniques d'expressió diferents i, per tant, podrà verificar la potència del mètode: cada full té la dimensió subjectiva de l'apreciació relativa - que normalment adjudiquem a les arts com la pintura -, i, al mateix temps, participa del rigor d'escala i de transcripció gràfica d'un plànol urbanístic. En qualsevol cas, però, no hauríem de buscar la precisió rigorosa i esdàndard d'un plànol funcional sinó, al contrari, buscar les formes diferents de declinar alguns problemes específics.
En definitiva, aquestes distorsions o declinacions evidencien les capacitats i/o oportunitats de molts d'aquests espais urbans i territorials com a llocs de transformació futura i d'intervencions de millora. El llibre en recull alguns exemples, encara que tinguin la simplicitat pròpia d'un curs d'iniciació.
Probablement, aquí rau una hipòtesi metodològica d'aquests cursos acadèmics: una representació reflexiva sobre un territori permet comprendre'l, però amb aquesta representació també es comencen a definir idees i categories que acompanyen en els moments de la intervenció i del projecte. I aquesta forma de coneixement racional d'una realitat en principi inabordable sembla una escomesa fonamental en el primer curs d'urbanisme que estudien els futurs arquitectes.