publicaciones> otras publicaciones > La ciutat vella de Barcelona: un passat amb futur> introducción
 

La ciutat vella de Barcelona: un passat amb futur
Joan Busquets i Grau

Ajuntament de Barcelona_ Foment de Ciutat Vella_ UPC, 2004
ISBN 84-7609-566-X
251 pàgs.

 

 

 

 

 

         Aquest llibre té un interès triple i, per tant, tres maneres superposades d'interpretar-lo: és el plantejament d'un nou mètode per transformar la banalitat burocràtica dels habituals instruments urbanístics, és una anàlisi històrica i morfològica del centre històric de Barcelona i és un índex de propostes concretes o de suggeriments exemplars que cal tenir en compte en la transformació d'aquest centre. No és, però, ni un pla general, ni un PERI, ni un programa, sinó l'explicació i la demostració dels coneixements indispensables per poder fer uns plans, uns PERI o uns programes. I és en aquest sentit que el llibre té una gran volada. Per primera vegada, la vella ciutat emmurallada s'entén dins de tota la seva complexitat. O, almenys, queden puntualitzades de la manera més precisa possible les seves imprecises complexitats.

         He dit que em sembla una nova proposta metodològica per als problemes urbanístics dels centres urbans, és a dir, d'aquells sectors que tenen història i identitats i que, això no obstant, necessiten ser transformats per a la modernització de la vida col·lectiva a la qual cal donar suport. És evident que els instruments urbanístics utilitzats per als eixamples i per als nous assentaments no són aplicables en aquestes zones consolidades, en les quals cal emprar cirurgies i cataplasmes més minucioses i menys reglamentades. La normativa quantitativa habitual en tots els plans, per exemple, ha evitat abusos greus però ha fet també molt de mal a les readaptacions físiques de molta arquitectura i de molts espais urbans. La idea de "casa" o de "carrer de cases" pren un sentit prioritari i inevitable. La massa volumètrica i els ritmes compositius manen molt més que els purs problemes estilístics. El patrimoni és un element poderosament actiu. I, per sobre de tot, hi ha la permanència i la lògica de les transformacions de les tipologies que conformen substancialment moltes morfologies. Tot això, i molts altres factors paral·lels, s'analitza en aquest llibre i s'ofereix com a document bàsic per a les decisions que caldrà concretar en els instruments urbanístics corresponents.

         També he dit que el llibre fa una anàlisi valuosíssima de la història i dels incidents morfològics i tipològics de Ciutat Vella. I això em sembla important i, sobretot, molt útil. És la primera vegada que veig reunits en un sol text els fets històrics i llur interpretació com a dades actuals indispensables per explicar moltes de les complexitats estructurals del barri. És un coneixement aprofundit que caldrà tenir en compte en qualsevol decisió sobre l'espai, la vida i l'economia de tot el sector.

         Però tot aquest contingut podria perdre's en un discurs purament acadèmic, si no es completés amb un índex de propostes d'actuació a diverses escales que expliquen l'aplicació del mètode i, a més, assenyalen les llagues més importants que el temps, la planificació irrealitzada, els desmembraments i la manca de visió global han evidenciat al llarg del temps en un teixit tan delicat com és el de Ciutat Vella. No es tracta de projectes ja a punt de realitzar, sinó d'explicacions concretes del mètode proposat, de les quals es dedueixen les mesures prèvies -administratives i tècniques- per a l'assoliment dels diversos objectius basats en la necessitat inqüestionable de modernitzar sense malmetre les identitats.

         Podria caure en la temptació de comentar amb detall algunes d'aquestes propostes concretes, sobretot les que es refereixen a les transformacions metodològiques més radicals i generalitzables, que troben suport, per exemple, en la revisió del concepte de centralitat, en la interpretació de la "tensió urbanística", en la reconsideració del sistema d'ordenances, en la manera de definir una xarxa de transport públic, etcètera. Però em sembla mes adequat que el lector ho vagi descobrint directament en els diversos capítols d'aquest llibre que han redactat amb tanta cura Joan Busquets i el seu equip de col·laboradors, després d'uns anys d'estudis i de treballs de camp. Perquè, a diferència d'altres textos de to científic, és de lectura molt suggestiva, comprensible, classificable fins i tot en termes adequats als respectius interessos, des dels historiogràfics fins als propositius. Un text que esdevindrà fonamental per a la interpretació de tota la ciutat, però que, a més, si és utilitzat per les administracions amb urgència i radicalitat projectual, marcarà des d'ara el futur del centre històric de Barcelona. Així sigui.

Oriol Bohigas