publicacions> altres publicacions> Deu lliçons sobre Barcelona> introducció
 

Deu lliçons sobre Barcelona
Manuel de Solà-Morales

Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya 2008
ISBN 978-84-96842-23-6
578 pàgs.

 

 

 

 

 

       Aquest és un llibre de text. És el trasllat escrit de les lliçons dictades al Curs d’Introducció a l’Urbanisme del 1975 al 1983 a l’Escola d’Arquitectura de Barcelona. Uns cursos en què es proposava ensenyar als futurs arquitectes que l’urbanisme no era una conseqüència automàtica de condicions socio-econòmiques i pràctiques jurídico-administratives, sinó una obra construïda amb idees. Que són els episodis i els fragments que fan la globalitat urbana, i que, com en tota construcció cultural, són l’encert i la intel·ligència els únics punts de partida. El to de la narració traspua per força aquesta voluntat d’elemental pedagogia.

         Les deu lliçons presenten els deu episodis més significatius que han fet la Barcelona actual: millor dit, que fan la Barcelona actual. Perquè aquí no hi ha tant el relat en detall d’aquests actes urbanístics, sinó la declaració de la seva importància en la ciutat actual. No es tracta doncs d’explicar l’evolució genètica de la Barcelona moderna – tot i que això pugui resultar-ne en certa part – sinó d’explicar la Barcelona actual, com i per què és així. Quins actes urbans, quins projectes i quins projectistes han fet – varen fer – que avui Barcelona sigui com és. Quines accions i propostes concretes han creat Barcelona per sempre. I quines són les formes de l’urbanisme quan aquest troba alhora oportunitat social i potència intel·lectual, creativitat i empenta.

        Presentat i guardonat als Premis Ciutat de Barcelona l’any 1985, és una visió en el moment en què la ciutat es llença a un replanteig a fons del seu urbanisme. Temps d’eufòria i d’il·lusió, de confiança en els plans i de voluntat d’esforç col·lectiu. L’explicació de la ciutat, sempre tan difícil com rica, busca aquí trobar-ne la identitat – morfològica, social, cultural – i també l’estructura profunda, el paradigma. Qüestions, doncs, de definició i de model.

        No és un llibre d’història, tot i que la història hi compta molt. Però no és la precisió documental el que pretén. Altres llibres hi ha d’història sobre Barcelona, dels que aquestes explicacions s’han aprofitat. I també altres llibres posteriors, recolzats sobre aquestes mateixes lliçons, han donat versions periodístiques o cròniques urbanes al llarg dels darrers anys. Filles d’aquestes lliçons, i d’especial valor acadèmic, són les Tesis Doctorals d’Amador Ferrer sobre els “Polígons” dels anys 60 (1982), de Miquel Corominas sobre els orígens de l’Eixample (1986), de Joaquim Sabaté sobre les Ordenances Municipals (1987) i d’Enric Serra sobre Gràcia (1993).

        Redactat doncs al 1985, és clar que no incloïa els 20 anys darrers que tant han divulgat de Barcelona com imatge d’urbanisme qualificat. No els incloïa com a descripció, però sí permet integrar-los en la reflexió. Precisament l’interès de publicar avui aquest llibre és oferir una perspectiva de llarga vista per entendre les intervencions contemporànies, a vegades aclaparadores per la brillantor i no tan reconeixibles com a propostes permanents.

        Són deu tesis sobre els grans trets de la Barcelona moderna, entenent la modernitat des de l’arribada a la ciutat de les idees de la Il·lustració. La reconstrucció de Barcelona a partir dels anys 80, amb la represa del govern democràtic de la ciutat, ha donat nova vitalitat interna a aquesta forma urbana. L’admirada modernització d’espais públics, l’execució d’infrastructures llargament previstes, l’equipament dels barris i els districtes, la posta en valor de Ciutat Vella, de Montjuïc i de Collserola, a més de les polítiques de vialitat i d’espais verds, han donat fesomia nova a l’estructura urbana prèvia. En tant que estratègia basada en criteris d’oportunitat i de qualitat, els seus efectes millors, metodològicament exemplars com efecte demostració, han sigut territorialment difusos. En aquest sentit, penso, qualifiquen en profunditat i transversalment les tesis aquí proposades.

        Aquesta és així una versió del text original actualitzat, amb la mirada crítica del que aquests anys han afegit o corregit a les tesis proposades. La seva lectura trobarà en algun capítol la dificultat de visió que es busca: la de fa 25 anys i la d’avui. Amb aquesta intenció s’han deixat intactes les imatges gràfiques que acompanyaven el text de 1985. La lectura actual d’aquelles fotografies i plànols, pot ajudar a entendre el moment present – tan explícit en els abundatíssims reportatges que no cal reproduir – com a imatge momentània, d’un procés que ha de valorar-se en relació als seus resultats definitius de construcció de ciutat com vertader acte de cultura.

Maig 2007
Laboratori d’Urbanisme de Barcelona, LUB